Saber que el llibre a treballar ara, “Quaderns d’Aram” tractava del genocidi armeni, em va satisfer molt ja que és un tema que fa temps tinc ganes d’aprofundir-hi. Si a més és explicat per la Maria Àngels Anglada estic convençuda que em serà d’un gran enriquiment i per tant ja em disposo a anar assaborint-lo de mica en mica. Bon començament!
El meu interès per aquest tema puc dir que es va iniciar a la ciutat vella de Jerusalem on hi ha diferents barris que hi viuen, per separat, jueus, musulmans, cristians i armenis. Aquest últim que penso és el més petit de tots, ens va sorprendre a l'adonar-nos que és un barri molt endreçat i net, força contradictori amb algun dels altres.
Al final d’aquestes petites vacances, hi ha cops que fem un recull del que ha estat la nostra estança en altres països, per poder, al cap del temps i que la memòria ja ens fa de les seves, recordar el que l’experiència del viatge ens va deixar de pòsit en el nostre interior.
Recordo que hi va aparèixer una dona armènia i per tant he buscat el resum que es va fer i he trobat el que ens explicava la imaginària persona narradora d’aquell viatge.
Satisfets, c
aminen fins a l’hotel i aprofiten per a comprar, no sabeu què?, un paraigua perquè, amb tot el que plou, a la parella M. Dolors i Guillem se’ls ha fet malbé el que duien. És curiós que a la botiga on han entrat, la dependenta els pregunta d’on venen, i en dir de Catalunya, respon immediatament que ella és armènia. Com que els armenis són una minoria en aquell país, suposo que els ho ha dit com volent manifestar que tenen quelcom de proximitat amb els catalans.
Ara ja podeu imaginar que agafo aquest llibre amb molt interès ja que serà la tercera vegada que em trobo amb aquest poble, i realment em ve molt de gust conèixer tota la seva història. En continuarem parlant.
