El treball d’aquesta setmana un cop finalitzat el llibre “Sandàlies d’escuma”, és explicar per què el recomanaríem. Aquí els meus punts de vista.He d’admetre que les classes d’aquest curs, m’ha comportat haver descobert a la Maria Àngels Anglada. Lamento la meva ignorància però no havia llegit mai res d’ella; quina pèrdua de temps!! Aquest ja és un primer punt per recomanar no únicament aquest llibre, sinó tota la seva obra.
El tres llibres que hem treballat, han estat una vertadera descoberta, però cenyint-me a l’últim, “Sandàlies d’escuma”, puc dir que m’ha transportat a una època molt llunyana però alhora molt interessant i més si la que t’hi porta de la ma, és la Maria Àngels Anglada.
La seva lectura permet tot seguint la vida de la Glauca, endinsar-te en la mitologia grega, i fer-nos conèixer personatges d’aquest món que a mi m’eren totalment desconeguts i alhora observar de molt a prop com era la vida de les famílies per les illes gregues i Alexandria en el s III aC.
Glauca ens fa viure el despertar de l’adolescència, el primer amor, la responsabilitat familiar, l’amistat, l’enamorament, les venjances... i tantes, tantes vivències narrades amb tant detall i pulcritud, que et sembla que estàs compartint amb els personatges el seu anar i venir per aquests mars. La protagonista i tal com li va predir la Clearista, va calçar sandàlies d’escuma, el que vol dir, que van ser tenyides de color blau com el mar i amb un viu blanc com l’escuma.
Estic convençuda que si agafeu el llibre, a la tercera pàgina ja hi estareu tan enganxades com jo, que em delia per descobrir el final.
