REVIURE

En cert sentit, però, jo retrobava l’àvia de la meva amiga Maria, en aquell gran menjador de la casa de pagès. Vull dir que me l’imaginava asseguda còmodament en un balancí, arropada amb uns coixins brodats per ella mateixa anys abans quan encara el seus ulls responien als seus treballs, i tota ella prestant molta atenció al que escoltava per la ràdio que aquell dia era la retransmissió d’un partit de basquet. Sabia que el seu fill, el pare de la amiga, tenia molt interès per conèixer el desenllaç del encontre i per això no em costa gens suposar veure-la molt a prop del transmissor per evitar que la seva oïda li fes una mala passada i no el pogués informar.

La bona dona quan va arribar el seu fill i li va preguntar el resultat, va respondre que la cosa anava molt malament, i que ja s’acabava, perquè no podia continuar gaire temps ja que tot sovint anaven dient, falta personal.

VALORACIÓ

Cada persona tenim, en la nostra vida, una forma concreta d’actuar el que fa que moltes vegades em pregunti per què som d’una manera i no d’una altra. Seran els gens que regulen les nostres funcions, el nostre comportament? no en tinc ni idea però si que a cops he observat com a vegades hi ha actituds meves que em surten sense ser-ne conscient.

Abans de més jove, actualment he de dir que no tant, crec que en segons quines experiències viscudes, m’he comportat com una persona esbojarrada, més en la forma de valorar fets, que no pas en les meves actuacions, el que m’ha portat a haver de reflexionar i retrocedir en segons quins pressuposats criteris.

No hi ha cap dubte que això equival a haver de recular en els judicis prefabricats i m’ha portat a establir una conversa amb la o les persones involucrades que acaba sent el començament d’una preciosa amistat i és aquí on he descobert la gran vàlua que és tenir persones en el meu entorn que m’ofereixen una excel·lent i sincera companyonia que no es pot valorar si no s’ha experimentat.