QUADERN DE LA SETMANA

“L’art ens allibera del sofriment transformant la vida en contemplació de la vida”

Dimecres.- 8 del matí. Estic a la piscina municipal i quan ja en tinc prou vaig al jacussi uns deu minuts. És aquesta estona quan m’adono de la sort que tinc. Fa molts anys que estic al món i quan era jove, mai hagués imaginat que a la meva edat pogués disposar de salut, economia i ganes de gaudir d’estones com aquesta. En dono gràcies.

Dijous.- La neta més gran fa avui 13 anys. Vull regalar-li alguna cosa i tinc dubtes; pregunto a ella mateixa què vol. Resposta: el que tu vulguis, sempre el que m’has regalat m’ha agradat i per tant, la sorpresa em ve de gust, i si estem tota la família junta, ja no em calen regals.

Una gran alegria; efectivament no tinc ni idea de què és el que més li pot agradar, perquè a vegades em costa seguir el seus gustos, però alhora soc feliç per les seves valoracions. Compensa i molt ser àvia estimada.

Divendres.- Em demanen un ajut a una tasca que jo havia fet fa un temps. En principi em produeix una mica d’aclaparament, però tot seguit valoro que em fa sentir molt satisfeta saber que encara puc ser útil.

Dissabte.- Aprendre escoltant. Em trobo amb un veí al carrer; home de 91 anys. Viu sol, fa tres anys va morir la seva dona i cinc l’únic fill. Es val totalment per ell però quan hi parles t’adones que percep contínuament la seva solitud i enyora molt els seus.

Te jove i dues netes que se’n preocupen. No obstant fa tres dies que a les 4 de la matinada s’ofegava i com que no vol molestar a ningú, ell mateix va trucar els números d’urgència, que tampoc li va resultar gaire fàcil, fins a resoldre la seva situació.

Les netes li diuen que els metges no li fan gaire cas, perquè sempre parla amb el somriure a la boca i no es creuen el que diu que li fa mal. Em diu: ploro molt i molt quan estic sol, però quan parlo amb algú no sé estar seriós.

Diumenge.- Som uns matrimonis que fa molts i molts anys que cada mes ens troben. Actualment anem a veure alguna cosa i després dinem junts.

Aquest mes ens ha tocat a nosaltres la seva preparació i ens preocupa decidir on anirem a dinar. Això ha comportat que dos dies haguem anat a menjar a restaurant per veure quin triem.

Dues opinions contradictòries. El meu marit: la preparació surt cara. Jo: quina sort dos dies que em fan el menjar. Ho arrodoneixo pensant que malgrat la diversitat d’opinió, podem donar gràcies a Déu que ens puguem permetre aquesta frivolitat, sense que això ens faci complicar la nostra economia.