ELS MEUS AVIS

Ai, ai, avui si que el treball que hem de fer em resulta un xic difícil, perquè fa tant , tant temps que no he parlat dels que varem ser els meu avis, que a veure si me’n sortiré. Ho intento.

La meva família va arribar a Catalunya, en concret a Barcelona, cap a l’any 1200, era jueva i va anar a viure en un barri que denominaven Call. En aquest lloc s’agrupaven tots els jueus, ja que per ser una comunitat minoritària i mal vista per la societat cristiana de l’època, agrupar-se en un determinat barri els permetia desenvolupar la seva vida cultural i religiosa amb llibertat.

Dels meus avis poca cosa en puc dir, ja que aviat, sent molt petita, els vaig perdre, però si que tinc un petit record de com l’àvia estava amb nosaltres els més petits; a vegades donant-nos el menjar, o explicant-nos contes abans d’anar a dormir i tants i tants moments en que la seva companyia era imprescindible per a nosaltres. Vist des d’ara penso que aquest fer era un molt valuós ajut per la mare.

Dic això perquè és convenient fer notar que la persona que dins el Call, dins de cada casa, tenia molta importància era la mare de família. S’encarregava de dirigir i preparar les festes familiars alhora que realitzar els rituals adients en cadascuna de les celebracions que es feien i també cuidar-se de l’educació dels infants i vetllar pel compliment dels preceptes i l’estudi del Torà. El que si m’agradaria ressaltar és que tot i aquesta tasca tan important realitzada per les dones jueves, aquestes majoritàriament eren analfabetes.

Hi ha alguna persona que pensi que l’àvia no ajudava a la seva filla o jove en tota aquesta tasca familiar? No en tinc cap dubte que era tot un referent.

Pel que fa als homes, ja de ben petits se’ls ensenyava a llegir i a escriure l’hebreu, perquè als dotze anys fossin capaços de llegir la Torà a la sinagoga, tal com era necessari en un jueu. Aquesta instrucció de ben segur que era el primer element que els convertia, oportunament, en vertaders negociadors i comerciants.

Al igual que passava amb les àvies, estic del tot convençuda que els avis ajudaven als seus fills a prendre les decisions importants pel bé de tota la família.

Puc assegurar que la relació que hem tingut o ara tenen els infants amb els avis, repercuteix amb positiu en el desenvolupament de la personalitat de cadascun dels menuts de les famílies.

Això és tot el que puc explicar dels “meus avis”, ja que el meu record no arriba a més.